Xifres

Visc cada dia envoltat de números. Xifres que probablement no interessen a ningú més que a mi o a un grup molt reduït de persones. Tampoc m’importa gaire, perquè a mi em serveixen, encara que sigui per constatar que estic fent les coses bé. Són una mesura del meu esforç.

[@more@]

Durant el dia, només m’importa si l’algorisme en el que treballo és capaç de resoldre un problema de 262 elements en menys de 7 o 8 minuts, proporcionant un resultat amb una distància inferior al 2% de la millor solució coneguda, que vam trobar fa un parell de mesos. Mentre corre l’algorisme, em dedico a comptar el número d’iteracions que aquest necessita per resoldre altres problemes similars, o bé el percentatge de desviació de la solució final. Tot això amb l’objectiu d’acabar de perfilar un article que cal enviar en uns dies i per quantificar la millora en el meu treball de les últimes setmanes.

Durant la nit -a vegades, a primera hora del matí-, només em fixo en els números que apareixen a la pantalla del meu iPod després de sortir a córrer. No és el mateix ritme per recórrer 6 quilòmetres que per fer-ne 8, o 3 o 10. Baixar dels 5 minuts per quilòmetre ja és una cosa habitual, i normalment estic al voltant dels 4’40”/km. Per curses curtes, intento augmentar aquest ritme una mica més. El passat dimarts em vaig posar molt content quan vaig veure una lectura de 3’52”/km. Era una cosa completament impensable fa només unes setmanes.

Aquesta setmana estic cansat de llegir xifres per tot arreu. La majoria són encoratjadores, però això no vol dir que hagin requerit un gran esforç per arribar-hi. De moment, intentaré descansar fins dilluns sense pensar en cap d’aquests números, perquè crec que m’ho he guanyat.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.