Portomarín

El viatge ha començat estrany. Ningú a l’avió, tret de nosaltres i una parella, va a fer el Camí. En canvi, a Sarria està tot massificat. L’ambient és diferent a quan el vaig fer, més turístic. Suposo que també influeix el fet que l’altra vegada només vam fer una nit a Galícia.

[@more@]

Acabem dormint al poliesportiu i sopant una truita que un bon home té a bé fer-nos. Al poliesportiu, fred, roncs, soroll, mala educació i lavabos brutíssims. Penso que a ella no li hagués agradat gaire. Segur que té una visió més romàntica.

Al matí, la gent es lleva a les 4am per sortir disparada cap al següent refugi. Nosaltres ens llevem a les 6am i comencem la nostra cursa. El refugi de Portomarín obre a les 13h i cal ser-hi ben puntual si volem dormir en un lloc calent i sobre un matalàs. On està el camí de reflexió i contemplació que volen vendre? Durant el camí ens saludem amb persones comptades.  Suposo que tothom pensa el mateix: "si t’avanço, és un llit lliure més que trobaré quan arribi, per si de cas".

Abans de les 13h acabem l’etapa i ja fem cua a la porta de l’alberg. Hem estat de sort i trobem lloc. Dinem bé i, com tothom, a fer la migdiada, que demà toca matinar de nou per córrer fins al següent final d’etapa. Sense comentar, sense saludar, només pensant en un llit calent i que queda un dia menys de cursa.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Portomarín

  1. Xavier diu:

    Ostres! Veig que has aprofitat la setmana santa per fer aquest trosset del camí de Santiago -el tour del pelegrí. Jo crec que val la pena prendre-s’ho de manera esportiva més que no pas espiritual, ja que està clar que a aquest ritme no es pot. A veure si algun dia hi torno jo també.

Els comentaris estan tancats.