Fent meu el temps

En les últimes setmanes han passat moltes coses a un ritme vertiginós. Tantes que m’era difícil trobar un moment per plasmar per escrit els meus pensaments.  Bons resultats a la feina, dues sessions d’entrenament alguns dies, aprofitar les condicions del mar i de la muntanya… massa coses i poc temps.

[@more@]

La setmana passada vaig entrar un parell de vegades a l’aigua després de molt temps, massa. Ja no recordava l’última vegada que havia anat a la platja entre setmana. Per fi vaig tornar a tenir bones sensacions a l’aigua! No van ser grans sessions, ni per onades ni per la meva habilitat, però em vaig sentir còmode i em van servir per riure una estona en bona companyia.

El cap de setmana anterior havia anat a la neu i també vaig tenir molt bones sensacions. Feia més d’un mes que no tancava les fixacions de la taula, des de l’accident que va patir ella i que la va tenir amb la cama immobilitzada des d’aleshores fins la setmana passada. Des de la primera baixada em vaig sentir molt fluït i amb molta confiança per tirar-me per on fos i com fos. Vam fer algun forapista per recordar, amb neu pols sense trepitjar, cotó fluix sota la taula, a l’espera que les condicions acompanyin per afrontar algun objectiu més ambiciós. Recordo especialment l’última baixada, llençant-nos per un lloc sense traça i acabant en una petita canal encaixada, de poca inclinació, que desembocava a la pista més llarga de l’estació. Tres amics sols a última hora de la tarda, quan ja havien anunciat el tancament dels remuntadors, baixant per un lloc per on no havia passat ningú des de l’última nevada. Un dia llarg i complet per recordar.

Aquests han estat els meus moments de descans en les últimes setmanes, a més d’un altre dia d’escalada. La resta ha girat tot al voltant dels algorismes en què treballo, articles, entrenaments i ajudar a prendre decisions sobre metges. Recentment he hagut d’afegir un element tediós, però que em prenc amb molta il·lusió: tramitar novament el visat per tornar a Austràlia. De moment, ja tinc els bitllets. Això ha fet que la cerca de pis quedi temporalment aturada, ja que en un parell de mesos hauré de tornar a buscar, però a 17.000 quilòmetres d’aquí.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Fent meu el temps

  1. Xavier diu:

    Hola company! Veig que tornes a Austràlia, a treballar de nou a Monash? Per quant de temps?

  2. daymon diu:

    Bones company! Torno a Monash, però a treballar a Caulfield en lloc de Clayton, que ara el meu “jefe” s’ha traslladat allà. Marxo per tres mesos, de finals de juny a finals de setembre.

Els comentaris estan tancats.