I sumen 27

"27 years old… what’ve I done with my life?". Aquesta és una pregunta, ja molt gastada, que sempre em volta pel cap amb l’única variació de la xifra inicial. Aquests dies passats, mentre s’apropava la data del meu aniversari, ha estat més present que mai per analitzar què he fet l’últim any. Els set mesos passats a Austràlia han estat especials i fan que no sigui comparable a cap altre. Malgrat això, fa exactament un any em trobava més o menys en la mateixa situació que ara, però com a mínim estava ofegat en un mar de paperassa i trucades a l’ambaixada per tramitar el visat. Ara mateix, el fet de tornar a Austràlia és quelcom efímer que no té ni dates.

[@more@]

Des que vaig arribar, la meva motivació ha anat decreixent de forma constant en tots els àmbits. És normal quan tornes després d’estar un temps fora, suposo. Trobar que tot segueix exactament igual que quan vas marxar a vegades és dur. Trobar que les coses han anat a pitjor, encara ho és més. Fins fa uns dies, de fet, ni tan sols tenia tema de tesi. Ara mateix, només tinc tres paràgrafs en un correu descrivint breument cap a on voldria encaminar-la. Tres paràgrafs que van sortir d’un mes explorant diferents línies interessants, però dels que no sé si val la pena escriure més enllà, perquè encara no tinc resposta. No crec que la tingui en breu. Ja em va dir que era un tema molt formal i que, en aquest departament, fa anys que tots van renunciar a arribar a ser catedràtics algun dia: la investigació ha anat quedant arraconada poc a poc davant dels projectes industrials. No és lloc per desenvolupar una carrera com a investigador i, malauradament, les meves propostes de tesi apunten totes en aquesta direcció.

Paral·lelament, aquell tema que calia abandonar per trobar noves direccions, que ha passat gairebé deu mesos sense rebre atenció, s’ha convertit, de sobte, en quelcom molt interessant. Sobretot quan funciona i ens permet abordar problemes industrials més grans que els que tractem actualment. El meu director ho veia tan clar que volia solucionar amb "un parell de tombs" allò que no havíem aconseguit a Austràlia amb dedicació gairebé exclusiva durant un mes. Vaig passar dues hores assegut pacientment al seu despatx, desmuntant una per una totes les seves argumentacions. El dilluns havíem de tornar a parlar-ne, però només vaig anar-hi jo, a la suposada reunió.

Vaig fer 26 entre molts dubtes, però amb un horitzó clar situat a principis de febrer. No tenia un tema definit de tesi, però confiava que s’aniria definint a mesura que hi treballés. Un any després em dóna la sensació que allò que realment falta no és un tema, sinó interès. S’esgota el temps i jo segueixo com fa un any. Aquesta vegada, però, sense un horitzó definit.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: I sumen 27

  1. Xavier diu:

    Quina manera de fer 27 anys, tampoc és tan dramàtic! Jo els vaig fer fa un parell de mesos i tan feliç, tot i que ara estic superant la meva n-èssima i exponencialment estúpida crísi existencial 😀

    A veure si aquests dies al mes que tenim els doctorands s’acabaran convertint en mesos a l’any… Ànims!!!!

Els comentaris estan tancats.